Boranit a tothom!
Pensava que això
de fer un bloc seria més difícil, i per si de cas he fet
només la planta baixa. Ja no estic per aquests trotes!
Bueno, anirem fent. A poc a poc i bona lletra. Bona
lletra perquè la fa automàticament la màquina, que si
no... Sóc de la vieja escuela, on la cal·ligrafia suposava
tot un art. Lletres recargolades... Ja sabeu a què em
refereixo!
Avui s'acaba l'istiu, ves quina cosa.
Comença la tardor. Sí, después d'una sempre ve l'antra,
ja ho sé! Però la tardor m'agrada perquè és quan prenem
més moscate... Castanyes! Volia dir castanyes! I es fa la
festa del Japolin... Hendosin... Guelobin... Bueno, una
festa inglesa que els nens se disfressen. A mi no me cal
disfressar-me. L'edat m'ha anat transformant en el que ara
sóc, una vella xaruga i arrugada.
El Ramon no sap que
estic fent un bloc. Bueno, no cal que li digueu, si el veieu
un dia fent capcinades en un banc del Passeig. Només
comproveu que respira i adiós, muy buenas! Se desperta d'un
mal humort...
Apa, macos! Fins una antra!
Amb
molt de carinyo,
Toneta
M'agradat molt llegirla.Cada vegada es supera mès.
ResponderEliminarPetò.
@sionpuy (Assumpta)
Moltes gràcies, reina! I això és només el principi!
EliminarFrisso per segui el teu proper comentari. Un expatriat
ResponderEliminarIaia Toneta!!saps posar-hi humor i llum allà per on passes!! M' encanta llegirte...ets la Iaia de tots els catalans.Salut i records al teu marit Ramón!
ResponderEliminar