Boranit a tothom, són les tantes de la matinada i no puc dormir, aixins que m'he dit: Maria Antònia, aquestes ovelles esgarriades necessiten del teu saber.
Avui iniciem la secció musical, i m'ha semblat bona ideia parlar d'un tipus de música que NO m'agrada. Vull deixar-ho ben clar d'antemano per no crear confusions, eh? Aixins que tot seguit us explico els motius que fan que aquesta mena de música no acabi de fer-me el pes (i aquí m'estalvio l'acudit sobre Falete).
El flamenco és una manera de cantar molt sentida que se pot trobar sobretot al sud d'Espanya. Oju! A Bèlgica no! Allà hi ha una antra mena de flamencos. També se pot trobar a Santa Coloma de Gramenet, més concretament als estudis de Ràdio Tele Taxi.
Lo principal per fer flamenco és la guitarra espanyola. Bueno, potser és catalana, o basca, però no li deixen triar d'on vol ser... Ja sabeu com són els espanyols en aquests assuntos. I encara sort que la pobra guitarra no té DNI. També se necessita un tamboret (cajón, ni diuen) que normalment ha d'aguantar, primer, que li fotin cops i, segon, el cul de qui el fa menester (i aquí també m'estalvio l'acudit sobre Falete). Les castanyoles! Ai, les castanyoles, quina alegria que donen. Són un instrument més de dona, que quedi clar, perquè se pot ballar i tocar a la vegada. Si no se disposa de cap d'aquests estris, el músic flamenco pica de mans.
Passem a les lletres de les cançons. Totes estan plenes de AI, AI, AI! UI, UI, UI! COMO ME DUELE ER ARMA! i coses similars que a mi, personalment, me provoquen una depressió només de sentir. I ho repeteixen tot moltes vegades, com si estiguessin gravant un anunci de GAES. No m'estranya que tots aquests del mundo del flamenco acostumin a excedir-se en el jamón serrano i els vinitos, alguns més que d'altres (no, encara no toca l'acudit sobre Falete).
Finalment, que ja m'estic allargant, i a la meva edat, poc avesada estic ja a les coses llargues, parlaré sobre el més gran cantaor de flamenco segons la gent que hi entén: CAMARÓN DE LA ISLA. Encara no sé de quina isla és, però devia tenir el mateix representante que el Che Guevara, perquè he vist pegatines seves en molts cotxes. El nom és raro, però és l'istil. Noms de bèsties del mar! Camarón, Cigala, Pescailla, Falete... Bueno, aquest últim no sabem si és carn o és peix.
Boranit, flamencos!
Bonissimmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
ResponderEliminarBé, a mi tampoc m'agrada. La meva mare és andalusa i tampoc li agrada. Deixant clares aquestes dues coses, no crec que aquesta publicació sigui la manera correcta d'explicar els motius pels quals no t'agrada aquest estil musical. Crec que algú o altre es pot arribar a ofendre. Si més no en l'apartat de les lletres de les cançons que és una part més aviat burlesca.
ResponderEliminar